soc asseguda a un banc. Avui no hi ha ningu a prop. A vegades aixo es el millor. De quant en quant fa falta una mica de soletat per a relaxarse i pensar. pensar? en que? en tot. A voltes la gent no enten res del que esta passant al seu voltant, ni que vol, ni que es el millor, ni perque actua, ni.. en fi.. res. I es llavors quan eixos moments venen perfectes. Pero tot cambia quan eixa sensacio continua dia a dia, setmana a setmana, i mes a mes...

(continuare amb aquesta entrada, pero no ara..)